“PASO A PASO. NO CONCIBO NINGUNA OTRA MANERA PARA LOGRAR LAS COSAS”.

Michael Jordan

Michael Jordan és un ex jugador professional de basquet nord-americà. És considerat per la majoria d’aficionats i especialistes com el millor jugador de basquet de la historia. Es va retirar definitivament en 2003, després de fer-ho en dos ocasions anteriors, en 1993 i 1999.

Avui, volem fer-vos reflexionar sobre la importància de fer les coses seguint un procés, un camí. Com bé diu Michael Jordan, no hi ha altra manera de aconseguir fer les coses correctament. Però,tenim que ser conscients de quin camí o procés volem seguir, per tant, devem tenir clar els nostres objectius. Una vegada els tenim, devem seguir lluitant constantment per ells i si ens equivoquem tenim que tornar a intentar-ho, o analitzar quin és el problema o si cal canviar les maneres que estem utilitzant per a fer-ho.

Durant aquest procés, moltes vegades dubtem si ens servirà allò que estem fent o, fins i tot, ens sentim incapaços de aconseguir els nostres objectius. Per aquesta raó, devem confiar en nosaltres mateixos i fer les coses poquet a poquet, però ben fetes. D’aquesta manera el nostre esforç i treball es veurà reflectit.  

DILLUNS REFLEXIU

“Al escalar una gran montaña nadie deja a un compañero para alcanzar la cima solo”

Tenzing Norgay (mayo de 1914 - 9 de mayo de 1986), fue un guía sherpa que acompañó a Edmund Hillary en el primer intento exitoso en alcanzar la cima del Everest.

  Avui, com tots els dilluns, ací teniu la nostra frase!

 

Com que l’altre dia en la pràctica al gimnàs reflexionarem sobre cooperació vs competitivitat, us mostrem aquesta frase que pensem que reflexa molt bé algunes de les idees que tractarem.

Cooperació és sinònim de col·laboració i ajuda. Les persones no actuem de forma aïllada, ho fem per mitjà d'interaccions (relacions socials) i, a major cooperació major rendiment. El valor de la cooperació no ve donat d'una forma innata sinó que s'aprén i s'adquireix durant l'evolució de la persona. D'ací la importància del treball constant d'aquest valor en l'aula.

Per un altra banda, no hem d'oblidar que vivim en un món completament competitiu; es busca guanyar, ser el primer, obtindre el millor resultat. La competitivitat no sempre és roïna; entesa com a afany de superació i posant-nos com a referència a nosaltres mateixos i mai als demés. És per açò, que ser competent no és un valor incompatible amb el de ser cooperador o solidari.

En conclusió, creguem que en l'àmbit de l’educació tots els professors haurien de ser conscients de la importància del treball en equip com a mitjà per a adquirir la responsabilitat i el respecte a les diferències entre persones, així com, per a la capacitat d'integrar-les.