El puzzle de Aronson

Grupos Puzzle

“Educad a los niños y no será preciso castigar a los Hombres”.

 Pitágoras de Samos

Hola companys/es, ací estem, com tots els dilluns, amb la nostra secció!

Avui, hem elegit aquest cita de Pitágoras de Samos, ja que pensem que és una frase de la qual es pot traure molt de “suc”, a la vegada que ens permet reflexionar sobre molts aspectes de l’actualitat.

Com tots més o menys sabem, l’educació és un procés continuat que interessant-se pel desenvolupament integral (físic, psíquic i social) de l’educand, l’ajuda al coneixement, acceptació i direcció de sí mateix per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva personalitat i la seva incorporació a la vida comunitària, facilitant-li la capacitat de presa de decisions d’una manera conscient i responsable.

El que de vegades s’oblida, és que aquest procés no és  monopoli dels mestres, o dels pares, sinó que ha de ser una tasca que implique una cooperació per part de tots els àmbits ( familiar, escolar, etc.). D’aquesta manera, i com molt bé diu la frase elegida, si eduquem als xiquets de manera adequada i conjunta, no caldrà, en un futur, castigar a cap home/dona. És per açò, que com a futures docents, no deguem oblidar que nosaltres som responsables de l’educació dels nostres alumnes, de la mateixa manera que ho son els seus pares. Fins i tot, el que de vegades ocorre, és que hi ha xiquets que no tenen una família amb la qual puguen créixer, educar-se, formar-se com a persones, etc., i per tant, nosaltres serem, el seu únic “punt de referència”.

Per últim, ens agradaria posar un video que reflexa molt bé la influència de tots els agents socialitzadors en l’educació dels xiquets, en aquest cas, la família.:

Dilluns reflexiu

“A nadie le importa si no puedes bailar bien. Solo levántate y baila. Los grandes bailarines no son grandes por su técnica, son grandes por su pasión”.

Martha Graham

Martha Graham (1984 – 1991) va ser una ballarina i coreògrafa estatunidenca de dansa contemporània, la influència de la qual en la dansa es equiparada amb la que va tindre Picasso en les arts plàstiques. Per a ella, la dansa contemporània no era producte de la inventiva, sinó del descobriment de principis primigenis.

Aquesta cita de Martha Graham té una gran aplicació a dintre de l’àrea d’Educació Física. Com bé sabem, no tots els xiquets són bons als esports i les activitats físiques, per això hem de motivar-los per a què no es desanimen i les classes al gimnàs no els suposen un patiment.

Als alumnes, hem d’inculcar-los que el més important a aquesta àrea no són els resultats, sinó l’esforç que realitzen dia a dia a les classes i, com diu Graham, la passió que hi fiquen en allò que fan. Un xiquet per molt bo que siga a les activitats que fa, si no li fica passió no brillarà mai tant com un altre que, potser no siga tan bo, però ho faça amb ganes i passió.

A més, la cita aquesta la podem aplicar també a l’expressió corporal. Ací, tot allò que fem mai estarà mal, ja que hi ha infinites possibilitats de resposta per a cada activitat i totes seran correctes. L’expressió corporal és divergent, no convergent, és a dir, cada xiquet tendirà a expressar-se d’una forma diferent, personal.

Vos deixe el doodle de Martha Graham que va fer Google per a celebrar el 117 aniversari del naixement de la ballarina:

http://www.google.com/doodles/martha-grahams-117th-birthday

Fitxa 1: La freqüència respiratòria

Fitxa 1 La freqüència

   SEXTA REFLEXIÓ AL GIMNÀS

Aquesta pràctica al gimnàs ens ha paregut una de les pràctiques més interessants, ja que, com ja comentarem en l’entrada del passat dissabte, la nostra unitat didàctica està dirigida a l’expressió corporal.

El tema de l’expressió corporal, en general, no és molt habitual a les classes d’educació física i per a molta gent, és un aspecte desconegut. Per això, Enric com a mode d’introducció, ens va proposar realitzar un exercici que consistia en traduir la trajectoria d’una línia en veu. Ens vam agrupar en grups i investigàrem sobre les possibles solucions de traduir la línia i també les combinàrem amb moviment. Després, ens juntarem diversos grups per a fer l’activitat.

Quan vam començar a fer aquesta activitat, alguns es mostraven refractaris, altres tenien vergonya, altres es reien... Aquest fet ocorre, perquè existeix un prejudici cap a l’expressió corporal. Molta gent la defineix com una simple activitat lúdica, i inclús extranya (moviments no convencionals). No obstant, açò no és així, ja que l’expressió corporal és igual d’important i seriosa que qualsevol altra matèria.

Com a primera activitat després d’aquesta petita introducció, escribirem els nostres noms en l’aire i per parelles, realitzàrem activitats quotidianes (alçar-se, cepillar-se les dents, cuinar...) i les exageràvem a grans trets posteriorment. Aquesta última activitat, la realitzàrem també davant de tota la classe.

La segona activitat consistia en la manipulació d’un globus que devíem controlar amb totes les parts del nostre cos, evitant que caiguera al sòl. I la tercera activitat es basava també en la manipulació d’un globus, no obstant, en aquest cas, ens el imaginàvem. Aquesta última activitat la podíem fer correctament, ja que abans havíem manipulat un globus i sabíem quins movimets calien fer. També cal destacar que en aquest moment entrà en joc la nostra imaginació.

Després, la meitat de la classe realitzà aquests moviments, i l’altra es limitava a observar (després a la inversa). Observant als companys, ens vam adonar de que si no sabérem que realment estàn controlant un globus, pensaríem que és un ball preparat i no uns moviments espontanis.

Com a tornada a la calma, per parelles, una persona es deixava guiar per l’altra (la segona amb els ulls tancats) caminant al ritme de la música. Primer ens anàvem  juntant diverses parelles, fins que vam acabar tots units i unificant els nostre ritme de manera inconcient. No obstant, pensem que hauria sigut millor que en compte d’haver-nos quedat en forma de cercle, haguérem anat dibuixant una trajectòria suaument.

En conclusió, malgrat que encara no havíem tractat aquest tema a classe en profunditat, ens ha paregut un contingut igual d’important que tots els anteriorment tractats.

Per últim, ens agradaria acabar amb una frase relacionada amb l’Expressió Corporal:

"El individuo no sólo posee un cuerpo (que solo hace) sino que su existencia humana implica ser, saber, pensar, sentir, comunicar y querer”.

“EL HOMBRE VALIENTE NO ES AQUEL QUE NO TIENE MIEDO, SINO EL QUE CONQUISTA ESE MIEDO”

  Nelson Mandela és polític i advocat sud-africà, president del Congres Nacional Africà i de la República de Sud-àfrica

Avui en dia, la por és un poderós paralitzant capaç de frenar qualsevol de les nostres idees i ,inclús, dels nostres propis somnis que moltes vegades tenim. No es tracta d’una amenaça real, sinó d’un simple sentiment que trenca tots els nostres plans.

Moltes vegades, tothom es veu afectat per aquest  i es sent incapaç de realitzar qualsevol tasca per por a fracassar i és, en aquest moment, quan podem dir que apareix també la inseguretat en u mateix.

Per aquest motiu, com molt bé apunta Nelson Mandela, la por no et deu deixar més enrere, ni deu  impedir-te avançar i aconseguir el teu somni. Aquest és un error que molt freqüent es produeix a la societat. La por és un factor que qualsevol individu el experimenta al llarg de la seua vida.

És per açò, que podem afirmar que aquest sentiment no t’ha de fer sentir inferior i incapaç de realitzar qualsevol tasca, ni t’ha de frenar de qualsevol eixida. Devem de descobrir en quin lloc es troba allò al que realment tenim por i conquistar-lo. Hem d’afrontar-lo i superar-lo per a complir les nostres expectatives que realment ens interessen en la vida, ja que, com molt bé apunta Nelson Mandela, “el hombre valiente no es aquel que no tiene miedo, sino el que conquista ese miedo”.

L'expressió corporal a l' Educació Física

Hola bloggers i bloggueres!

Aquests dies hem estat pensant el tema de la nostra unitat didàctica i després d’un bon debat, vam decidir triar l’expressió corporal, un tema que considerem molt important.

Quan es vam posar a buscar informació, vam trobar un vídeo relacionat amb aquest tema. El vídeo és una entrevista a una professora de Silla que reflexiona sobre la importància de l’expressió corporal. Vam considerar oportú comentar-lo amb tots vosaltres per a què poguéreu saber alguns aspectes més sobre aquesta.

En general, el bloc d’expressió corporal el descuiden una gran majoria de professors. Alguns per desconeixença o perquè no ho tenen en compte, altres perquè els tira cap enrere o no s'atreveixen. No obstant, tots deurien introduir-se en aquest camp, ja que aporta molts aspectes positius que no coneguem.  Per tant, creguem que és un aspecte a tractar i que cal transmitir als alumnes, ja que és  igual d’important que les habilitats esportives, el tema de la condició física, etc.

Existeix un prejudici amb aquest tema de l’expressió corporal: es pensa que tan sols és una activitat enfocada per a les xiques. La professora que parla al vídeo desmenteix aquesta afirmació i posa un exemple que fa reflexionar a tots els seus alumnes. L’exemple és que els jugadors professionals de la NBA també realitzen activitats d’expressió corporal com l’aeròbic o activitats de dança, per a relaxar-se i estar millor preparats per a un partit. El que ocorre es que mai apareix a la televisió o als medis de comunicació i molta gent ho desconeix.

Aquesta professora sí que duu a terme l’expressió corporal a les seues classes. Explica que al principi de realitzar aquest tipus d’activitats a classe, els alumnes es mostren un poc refractaris però que després, comencen a gaudir. Al mateix temps, aprenen a saber treballar en grup, a respectar-se, a participar en grup, a col·laborar, a conèixer quines són les seues limitacions i les limitacions dels seus companys i a conèixer a tots els components del grup.

Un altre motiu pel qual  també considera important l’expressió corporal, és perquè crea moviment i expressió, ja que en altres deports són moviments més rígids, en canvi, activitats com la dança, permeten obrir-se més cap a l’exterior. No hem d'oblidar que mitjançant el moviment del cos coneguem la nostra pròpia expressió. No obstant, per a dur-ho a terme, cal una presa de consciència del cos a través de les articulacions i un control postural.

Una activitat d’expressió corporal que vam dur a terme nosaltres al gimnàs, i que també apareix al video,  és la del joc amb el periòdic, a la pràctica 2. Aquesta és una activitat que permet i facilita el moviment, ens vam relacionar tant xics com xiques, vam treballar en grup i a més a més, també ens va permetre augmentar el nivell de dificultat dels exercicis.

En conclusió, els docents el que deuen fer és introduir elements d’expressió poc a poc, ja que d’aquesta manera, es podrà col·locar aquest bloc en el lloc que li correspon. Per tots aquestos motius, pensem que és un bon tema per a tractar a la nostra unitat didàctica.

Esperem que aquesta petita reflexió us haja ajudat a entendre un poc més el món de l’expressió corporal!

QUINTA REFLEXIÓ AL GIMNÀS

El passat dilluns dia 5 de Novembre vam realitzar la cinquena pràctica al gimnàs. 

L’escalfament va consistir en trotar suaument pel gimnàs, però a diferència d’altres vegades, el  professor ens anava dient accions que devíem realitzar. Aquest aspecte va enriquir l'escalfament, ja que ens va provocar rialles i es va crear un bon clima.

Després, la classe es va dividir en grups i vam realitzar un circuit de la salut. Aquest consistia en que cada grup tenia que elegir una targeta; roja si volia fer una activitat intensa i  verda si volia una més lleugera. Anteriorment cada grup havia creat una activitat de cada tipus. El professor posava música i quan la parava, devíem canviar de targeta. 

D’aquesta activitat volem destacar alguns aspectes:

En primer lloc, érem nosaltres els que ens proposàvem el nostre límit i regulàvem la intensitat. No obstant, el mestre es dedicava a observar cada grup per controlar les targetes que agafava. Aquest actuava de guia,  però, a la vegada, ens deixava certa llibertat. En segon lloc, el fet de que hi haguera música, amenitzava l’activitat i el professor ja no utilitzava el tradicional xiulet. En tercer lloc, volem destacar que ens vam sentir motivades fent aquests exercicis perquè podíem realitzar els que nosaltres mateixa havíem elaborat, i si veiem que un altre grup estava realitzant-los, ens fixaven per vore si el que havíem pensat funcionava correctament. D'aquesta manera, si realitzàrem l'activitat en una classe de Primària, els nostres alumnes es sentirien protagonistes i involucrats en la creació. És a dir, motivaríem als nostres alumnes de manera indirecta.

Al finalitzar aquest circuit, calculàrem la nostra freqüència cardíaca. Ací podíem observar que la gent que tenia les pulsacions més elevades havia realitzat un major nombre d’ exercicis d’alta intensitat, o a la inversa.

Per al següent joc, vam realitzar quatre grups. Aquest consistia en llançar-nos la pilota entre els membres del grup per a aconseguir deu passes, evitant les interferències de l'equip oposat. Una vegada creats els diferents grups, vam realitzar un segon joc anomenat “Colpball”. Aquest consistia en colpejar la pilota, tan sols amb la mà, i tractar d’introduir-la dins de la porteria per fer punt. Amb aquest joc, es duia a terme el concepte d’invasió però, al mateix temps, la cooperació dintre de cada equip, i la competitivat entre aquests.

Per últim, férem una activitat de tornada a la calma, que consistia en la relaxació dels músculs per parelles. Aquest tipus d’activitat és important després de la realització d’activitats més intenses o deports, a més a més, hi ha contacte físic entre els alumnes i augmenta la confiança entre aquests.

“No puedes elegir el modo de perder, pero sí puedes elegir como recuperarte para ganar la próxima vez”

Pat Riley (20 de març de 1945, Rome, Nova York), és un ex jugador i ex entrenador de bàsket  nord-americà que va jugar 9 temporades en la NBA i va ser entrenador en altres 24. Actualment ocupa la posició de president del equip Miami Heat, a més de servir com a director tècnic.

Per sort o per desgràcia vivim en una societat on es tendeix a imposar-se una sèrie de valors. Valors com la victòria, el reconeixement, el luxe, el prestigi... No obstant, tota persona per a aconseguir arribar fins a aquest punt, ha tingut que fer un camí ben llarg i costós.

Com ben bé diu la frase de Riley, per a aconseguir guanyar cal un esforç i no pel simple fet d’haver perdut hi ha que rendir-se. Des del meu punt de vista, el guanyar no és allò més important. Considere que és més important donar el màxim de cadascú en allò que realitzem sense tindre el propòsit de voler guanyar prèviament.

No obstant, la majoria de gent quan realitza un esport té la concepció de guanyar de manera inmediata. Crec que tots deuríem aplicar-nos aquesta frase perquè en nombroses ocasions ens oblidem de que és més important el participar i el gaudir del esport o de l’activitat física, ja que d’aquesta manera ens sentim més agust amb nosaltres mateixa.

Per a arribar a la victòria abans s’ha de passar pel fracàs. Malgrat que aquesta paraula sone despectiva, no ho és; ja que aquesta permet a la persona adonar-se’n del que falla i millorar eixos aspectes. No obstant, una vegada s’ha aconseguit la victòria, no pots aprendre més o poc més. Per últim, afegir que hem de pensar en jugar, en donar el màxim de cadascú, ja que considere que si la persona ho dona tot, guanyar o perdre és guanyar.

TREBALL EN EQUIP!

El tema de la cooperació és un tema fonamental en tots els àmbits de la vida quotidiana, però , especialment a les classes d’Educació Física, ja que tots els xiquets de qualsevol edat tendeixen a utilitzar el terme de competitivitat per damunt de tot. Per tant, és important inculcar a qualsevol alumne que allò realment important és el treball en equip i deixar a un costat els estereotips que perduren en molts xiquets: “allò important és guanyar, si juguem amb ell/a perdem, etc.”.

No obstant, també com a futurs professors hem de saber fer veure als nostres alumnes que una competitivitat sana comporta molts avantatges com per exemple el de superació pròpia.

Per aquest motiu, i ja que hem tractat en totes les pràctiques al gimnàs els conceptes de competitivitat i cooperació, a continuació anem a presentar un vídeo en el qual es tracta la importància del treball en equip. Una excel·lent metàfora que explica els factors clau per a aconseguir bon resultat final, on la fortalesa i el positivisme generen sinèrgia i compromís.

Pensem que és un vídeo amb el qual podríem introduir una classe sobre el treball cooperatiu en els nostres futurs alumnes d''Educació Primària.

Finalment, ens agradaria destacar una frase de Richard Pawson que pensem que està molt relacionada amb aquests conceptes: La cooperación es la convicción plena de que nadie puede llegar a la meta si no llegan todos.