SEXTA REFLEXIÓ AL GIMNÀS

Aquesta pràctica al gimnàs ens ha paregut una de les pràctiques més interessants, ja que, com ja comentarem en l’entrada del passat dissabte, la nostra unitat didàctica està dirigida a l’expressió corporal.

El tema de l’expressió corporal, en general, no és molt habitual a les classes d’educació física i per a molta gent, és un aspecte desconegut. Per això, Enric com a mode d’introducció, ens va proposar realitzar un exercici que consistia en traduir la trajectoria d’una línia en veu. Ens vam agrupar en grups i investigàrem sobre les possibles solucions de traduir la línia i també les combinàrem amb moviment. Després, ens juntarem diversos grups per a fer l’activitat.

Quan vam començar a fer aquesta activitat, alguns es mostraven refractaris, altres tenien vergonya, altres es reien... Aquest fet ocorre, perquè existeix un prejudici cap a l’expressió corporal. Molta gent la defineix com una simple activitat lúdica, i inclús extranya (moviments no convencionals). No obstant, açò no és així, ja que l’expressió corporal és igual d’important i seriosa que qualsevol altra matèria.

Com a primera activitat després d’aquesta petita introducció, escribirem els nostres noms en l’aire i per parelles, realitzàrem activitats quotidianes (alçar-se, cepillar-se les dents, cuinar...) i les exageràvem a grans trets posteriorment. Aquesta última activitat, la realitzàrem també davant de tota la classe.

La segona activitat consistia en la manipulació d’un globus que devíem controlar amb totes les parts del nostre cos, evitant que caiguera al sòl. I la tercera activitat es basava també en la manipulació d’un globus, no obstant, en aquest cas, ens el imaginàvem. Aquesta última activitat la podíem fer correctament, ja que abans havíem manipulat un globus i sabíem quins movimets calien fer. També cal destacar que en aquest moment entrà en joc la nostra imaginació.

Després, la meitat de la classe realitzà aquests moviments, i l’altra es limitava a observar (després a la inversa). Observant als companys, ens vam adonar de que si no sabérem que realment estàn controlant un globus, pensaríem que és un ball preparat i no uns moviments espontanis.

Com a tornada a la calma, per parelles, una persona es deixava guiar per l’altra (la segona amb els ulls tancats) caminant al ritme de la música. Primer ens anàvem  juntant diverses parelles, fins que vam acabar tots units i unificant els nostre ritme de manera inconcient. No obstant, pensem que hauria sigut millor que en compte d’haver-nos quedat en forma de cercle, haguérem anat dibuixant una trajectòria suaument.

En conclusió, malgrat que encara no havíem tractat aquest tema a classe en profunditat, ens ha paregut un contingut igual d’important que tots els anteriorment tractats.

Per últim, ens agradaria acabar amb una frase relacionada amb l’Expressió Corporal:

"El individuo no sólo posee un cuerpo (que solo hace) sino que su existencia humana implica ser, saber, pensar, sentir, comunicar y querer”.